L’Elena ha rebut una trucada des d’Austràlia on la seva germana Laia li pregunta si li donaria un òvul per poder tenir un fill amb el seu marit, l’Andy. Ella no ha trigat ni dos segons a contestar que sí, i ara, està a punt de creuar mig planeta per sotmetre’s al procés d’hormonació i donació. La seva germana gran, la Mercè, s’ha entestat a acompanyar-la tant sí com no. Serà la primera vegada en molt de temps que estan les tres germanes juntes. L’Elena té molt clar que faria qualsevol cosa per la seva germana. Al cap i a la fi, són família.

Quan una amiga meva va explicar en una taula entre col·legues que viatjaria a Austràlia a donar-li un òvul a la seva germana perquè pogués ser mare, de seguida va sorgir el debat: «A mi em sembla molt bé», «jo no podria fer-ho», «però com ho has de fer? Tu seràs la mare!». Ràpidament vaig veure que hi havia alguna cosa interessant en aquella situació que desafiava els nostres paràmetres sobre què és la família.

En un món on aquest concepte evoluciona molt ràpidament, ens hem de plantejar que vol dir exactament aquesta paraula. La família ve donada o es pot triar? La família és la sang o és el vincle? A priori pensem que tots estarem d'acord en la resposta, però en situacions més complexes, com la que planteja Austràlia, de seguida notes els límits d'aquestes afirmacions.

Austràlia és un road trip que reflexiona sobre els vincles familiars a partir de la història de tres germanes que han perdut el contacte i no són conscients de la degradació de la seva relació. Tres germanes que, tot i haver tingut experiències vitals molt semblants, es rebel·len com estranyes en l'edat adulta. Austràlia és també la història de tres dones que d'una manera o una altra s'han d'enfrontar al dilema de tenir descendència o no. Amb tot el que això comporta: les seves pors i les seves pressions, els seus desitjos i les seves frustracions.

Israel Solà, director